divendres, 21 de setembre del 2018

Vida a bord

La convivència de tanta gent en un espai tan reduït durant la navegació, fa necessari comptar amb un grup de responsables encarregats de mantenir l’ordre i la higiene del vaixell. És el que s’anomena la “vida a bord”. Està formada per un membre de cada grup de guàrdia, que quan s’encarreguen de la neteja queden exempts de les feines de la guàrdia.
                
Les tasques de vida a bord que duen a terme són les següents:
  • Netejar els lavabos i la cuina.
  • Parar la taula.
  • Fregar els plats després de cada àpat.
  • Vigilar que es mantingui l’ordre a les parts comunes del vaixell.
  • Passar l’aspirador.
  •  Ajudar al cuiner quan ho requereixi.

Neteja de la cuina

Normalment les cuines s’embruten de productes oliosos i de restes de menjar, és a dir, de matèria orgànica. Per tant, una cuina bruta, a part del mal efecte estètic, és antihigiènica perquè possibilita que apareguin microorganismes que s’alimenten d’aquestes restes generant la presència d’insectes, fongs, etc... En aquests casos el problema d’higiene no és immediat, però apareixerà aviat.


            Consells bàsics per a la  neteja de la cuina

1.     Netejar les restes que hi hagi a totes les superfícies: escombrar el terra, passar un drap perquè no quedin engrunes en marbres i piques, mantenir els armaris nets i endreçats.
2.      Aplicar amb un drap un producte de tipus detergent o desgreixador per dissoldre els greixos que hi hagi.
3.      Assecar amb un drap totes les superfícies que s’han netejat, evitant que quedin humides.


 
   
Neteja del lavabo

Els vàters poden quedar bruts, amb restes d’excrements i orina que ràpidament donen peu a males olors, inclús si les restes són invisibles. Aquestes restes presenten, a més a més, un problema d’higiene de forma immediata.

    Consells bàsics per a la neteja del lavabo

1.    Cal netejar totes les superfícies del lavabo (vàter, parets, terra, rentamans) amb un producte germicida, que elimini els gèrmens (tipus lleixiu o amoníac). Per fer-ho, farem servir un drap o fregall, vigilant que no quedi cap espai sense mullar (penseu que estem netejant brutícia microscòpica i per tant no ha de quedar cap superfície sense mullar).
2.      Esbandir el producte aplicat amb un drap humit d’aigua perquè no quedin restes de producte, que pot ser tòxic o agressiu.
3.      Assecar totes les superfícies, per evitar la humitat i, per tant, la propagació de fongs.

    Instruccions d’ús del vàter

·     El vàter funciona amb una bomba trituradora que elimina els residus, per això a la tassa només s’hi poden abocar els excrements i el paper higiènic.
·        No s’hi pot llençar cap altre producte sòlid. El vàter no és una paperera.
·        S’ha de prémer el botó de la bomba trituradora 30 segons com a mínim per assegurar que el tub quedi net.
 
 











La maniobra d'amarrament


En el moment d’entrar a port, el vaixell s’acosta al moll on haurà d’atracar. Un cop estigui ben a prop, cal amarrar el vaixell perquè no es mogui.

Per a realitzar correcta i ràpidament aquesta maniobra cal conèixer les amarres i els diferents elements que hi intervenen:


Les amarres

Les amarres són els caps utilitzats per subjectar (amarrar) el vaixell a un moll i  reben diferents noms segons la posició que tenen respecte el vaixell.
  • Llarg: amarra que surt del vaixell en diagonal (per l’aleta o l’amura) en direcció al moll. Hi ha el llarg de proa, que evita moviments cap endarrere i, el llarg de popa,que els evita cap endavant. 
  • Través: amarra que va perpendicular a la línea de proa a popa. Hi ha través de proa, través de popa i en alguns casos de centre. El través evita que el vaixell s’allunyi del moll.
  • Espring: amarra que va en diagonal a la línea de proa a popa. Hi ha l’espring de proa (evita moviments cap endavant) o l’espring de popa (evita moviments cap endarrere).
  • Codera (boia d’amarrada): amarra pel costat contrari al moll on estem atracats, normalment a un mort o pilot. Evita que el vaixell s’apropi al moll.
Elements que intervenen en la maniobra
Per fer aquesta maniobra s’han de seguir els següents passos:

a) Definir la tasca a fer per part de cada tripulant i grumet:
  • Qui posa les defenses.
  • Qui tira les amarres.
  • Qui salta al moll per fer d’amarrador (només en cas que no hi hagi amarradors al moll).
  • Qui farà ferm els diferents caps a la cornamusa corresponent.

b) Preparar la coberta per atracar, així cal que:
  • La coberta estigui ordenada i els caps ben enllestits (per evitar caure).
  • Les defenses estiguin penjant per la banda on s’atraca.
  • Les amarres amb les que treballem (dos llargs i dos esprings) passin per les gateres i estiguin llestes per a ser llançades al moll.
  • Cal lligar les guies a les gases de les amarres per tal de fer-les arribar al moll.     




dijous, 20 de setembre del 2018

Cordam i nusos mariners


Quan ens movem a bord d’un vaixell no parlem mai de cordes sinó de caps. El conjunt de tots els caps d’un vaixell formen el cordam (cabulleria en castellà). Si a més, hi sumem els cables estem parlant de l’eixàrcia.

A bord, els caps sempre han d’estar endreçats i preparats per fer-se servir mitjançant l’elaboració de nusos mariners que ajudaran a desenvolupar diferents tasques. Per això, els nusos mariners sempre han de complir tres condicions:
  • Han de ser fàcils de fer.
  • Han de ser fàcils de desfer.
  • Han d’aguantar per a la funció específica per la qual estan fets.

Per a cada situació o maniobra a fer a bord d’un vaixell s’acostuma a utilitzar un nus concret. Els més utilitzats són els següents:

As de guia
  • Per amarrar el vaixell passant la gassa (anell) per sobre d’un norai. D’això se’n diu encapellar un norai.
  • Per unir una escota a la vela.
  • Per fer-se un arnès i assegurar-se per evitar caure.
Ballestrinca  
Serveix per penjar els caps als passamans del vaixell, per penjar defenses, etc.



Fer una mola [1]

[1] Molar: cargolar el cap fent voltes que es van sobreposant per tal de poder-lo estibar de forma ordenada i deixar-lo llest per a la seva utilització posterior. L’extrem que sobra i del qual es penja es diu punta de cap o xicot (tot i que la gent de mar fa servir normalment el nom en castellà: chicote).



























Les parts de l'embarcació

Quan es parla de “grans velers” ens referim als vaixells de grans dimensions a vela, propis de la navegació d’altura. Els tipus més característics són la goleta, el bergantí, la pollacra i la fragata, amb totes les formes híbrides sorgides de la combinació d’aparells.

Així, per tal d’identificar de quin tipus de veler es tracta, caldrà fixar-se en:

a) Arboradura: conjunt de pals, botavares, destinats a sostenir les veles.

Prendrem com a exemple un vaixell de 3 pals tenint en compte que hi ha vaixells que poden tenir un, dos, tres o més de tres pals.



b) Eixàrcia: conjunt de caps i cables destinats a subjectar el pal i les veles.













 Velam: conjunt de veles d’una embarcació.




Vocabulari bàsic a bord

La complexitat de la construcció naval va generar la necessitat de crear un vocabulari específic per anomenar cada part del vaixell a fi que els professionals que hi treballaven es poguessin entendre sense dificultat; moltes d’aquestes paraules avui dia es mantenen.

Així, el llenguatge que utilitza la gent de mar és diferent del que estem acostumats a fer servir quan estem a terra. Per això, abans de pujar a bord d‘un vaixell cal tenir present una sèrie de coses:

A bord d’un vaixell no hi ha davant i darrera, ni dreta i esquerra, sinó Proa i popa, estribord i babord.
  • No existeixen cordes ni cordills, sinó caps.
  • Les veles no es pugen ni es baixen, sinó s’hissen i s’arrien.
  • No s’aparca ni es condueix, sinó s’atraca i és governa.
  • Etc.[1]
Així, per poder entendre les ordres que us donarà la tripulació s’han de conèixer les següents paraules bàsiques:


Per situar-se en el vaixell

Per situar-nos al vaixell no parlem de davant ni darrere, dreta o esquerra, sinó que es parla de:
  • Babord: part esquerra d’un vaixell.
  • Estribord: part dreta d’un vaixell.
  • Popa: part de darrera d’una embarcació.
  • Proa: part de davant d’una embarcació.
Per conèixer les mides del vaixell

Per saber les mides del vaixell no es parla de llargada, amplada i alçada, sinó que es parla de:
  • Eslora: longitud màxima de l’embarcació, des dels extrems de popa i proa.
  • Mànega: amplada d’una nau.
  • Calat: distància mesurada des de la quilla (part més baixa del vaixell) fins la línia de flotació (on arriba l’aigua).




[1] Per ampliar i tenir coneixement d’aquest vocabulari, consulteu el glossari.

dimecres, 19 de setembre del 2018

El vaixell i les seves parts

El Museu Marítim de Barcelona compta amb un estol de 10 embarcacions al servei dels diferents projectes i activitats que duu a terme la institució. Tot i que tindreu oportunitat de treballar amb les que teniu a continuació, principalment amb el Far Barceloneta, al llarg de l’activitat tindreu l’oportunitat de conèixer gairebé a totes.


Nom: Far Barceloneta
Tipus de vaixell: Quetx de dos pals (pal de mitjana i pal major).
Breu història: Antigament anomenat Norte, fou construït l’any 1915 en una drassana ubicada al barri de la Barceloneta. Fou un dels primers iots de passeig construïts i botats a Barcelona. Segons consta fou una de les embarcacions més admirades i fotografiades de la època.
Per saber-ne més 
Fitxa tècnica

Nom: Far Barcelona
Tipus de vaixell: Goleta de dos pals (pal major i pal trinquet).
Breu història: Va ser construït l’any 1874 a Noruega. El seu nom era Anne Dorthea i originàriament es dedicava al transport del peix salat pel mar del Nord i el Bàltic.
Per saber-ne més 
Fitxa tècnica

Nom: Santa Eulàlia
Tipus de vaixell: Pailebot de tres pals amb aparell de goleta (pal de mitjana, pal major i pal trinquet).
Breu història: El primer vaixell històric que el museu va recuperar. Va ser avarat el 1919 a Torrevieja batejat amb el nom de Carmen Flores. 
Per saber-ne més 
Fitxa tècnica

dimarts, 18 de setembre del 2018

Consells pràctics abans d'embarcar-se


Equip (roba i calçat):

  • Roba còmoda i vella.
  • Calçat còmode, que no rellisqui.
  • Vestir-se amb vàries capes de roba per fer front als canvis meteorològics.
  • Portar impermeable a mà.
  • Evitar portar arracades, braçalets, collarets o cadenes, anells, etc.
  • Portar crema solar per evitar cremades.
  • Barret o gorra segons l’època de l’any.
Consells bàsics de seguretat:

  • Moure’s amb precaució per la coberta del vaixell, sense córrer.
  • No empènyer.
  • Vigilar amb les mans quan es treballa amb els caps.
  • Quan es treballa fora borda, posar-se l’arnès de seguretat.
Quan al mareig:

  • Mirar un punt fix a l’horitzó i respirar fondo en cas de notar símptomes de mareig.
  • Haver menjat alguna cosa abans d’embarcar, sobretot fruita (pomes, plàtan... ).
  • No menjar làctics (llet, iogurt, etc.) abans de la navegació.
  • Si es produeix mareig, ingerir fruita.
  • Portar un entrepà per menjar.