Així, el llenguatge que utilitza la gent de
mar és diferent del que estem acostumats a fer servir quan estem a terra. Per
això, abans de pujar a bord d‘un vaixell cal tenir present una sèrie de coses:
A bord
d’un vaixell no hi ha davant i darrera, ni dreta i esquerra, sinó Proa i popa, estribord i babord.
- No existeixen cordes ni cordills, sinó caps.
- Les veles no es pugen ni es baixen, sinó s’hissen i s’arrien.
- No s’aparca ni es condueix, sinó s’atraca i és governa.
- Etc.[1]
Per
situar-se en el vaixell
Per situar-nos al vaixell no parlem de
davant ni darrere, dreta o esquerra, sinó que es parla de:
- Babord: part esquerra d’un vaixell.
- Estribord: part dreta d’un vaixell.
- Popa: part de darrera d’una embarcació.
- Proa: part de davant d’una embarcació.
Per conèixer les mides del vaixell
Per saber les mides del vaixell no es parla
de llargada, amplada i alçada, sinó que es parla de:
- Eslora: longitud màxima de l’embarcació, des dels extrems de popa i proa.
- Mànega: amplada d’una nau.
- Calat: distància mesurada des de la quilla (part més baixa del vaixell) fins la línia de flotació (on arriba l’aigua).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.