Cordam i nusos mariners

Quan ens movem a bord d’un vaixell no parlem mai de cordes sinó de caps. El conjunt de tots els caps d’un vaixell formen el cordam (cabulleria en castellà). Si a més, hi sumem els cables estem parlant de l’eixàrcia.

A bord, els caps sempre han d’estar endreçats i preparats per fer-se servir mitjançant l’elaboració de nusos mariners que ajudaran a desenvolupar diferents tasques. Per això, els nusos mariners sempre han de complir tres condicions:

• Han de ser fàcils de fer.
• Han de ser fàcils de desfer.
• Han d’aguantar per a la funció específica per la qual estan fets.

Per a cada situació o maniobra a fer a bord d’un vaixell s’acostuma a utilitzar un nus concret. Els més utilitzats són els següents:

As de guia

• Per amarrar el vaixell passant la gassa (anell) per sobre d’un norai. D’això se’n diu encapellar un norai.
• Per unir una escota a la vela.
• Per fer-se un arnès i assegurar-se per evitar caure.

Ballestrinca  
Serveix per penjar els caps als passamans del vaixell, per penjar defenses, etc.

Fer una mola [1]

[1] Molar: cargolar el cap fent voltes que es van sobreposant per tal de poder-lo estibar de forma ordenada i deixar-lo llest per a la seva utilització posterior. L’extrem que sobra i del qual es penja es diu punta de cap o xicot (tot i que la gent de mar fa servir normalment el nom en castellà: chicote).