divendres, 5 d’octubre del 2018

Característiques de l’aigua de mar


Característiques físiques de l’aigua 

  • Terbolesa: falta de transparència d’un líquid degut a la presència de partícules en suspensió. Com més sòlids en suspensió hi hagi a l’aigua, més bruta semblarà i més alta serà la terbolesa, per això es considera una bona mesura de la qualitat de l’aigua.

Amb el disc de Secchi podem determinar la qualitat de l’aigua de mar en funció de la seva transparència:

Profunditat del disc

Transparència de l’aigua

<3 m
Molt pobra
3-5 m
Pobra
5-7 m
Normal
7-10 m
Bona
10-20 m
Molt bona
20-32 m
Excel·lent














  • Color: el color de l’aigua varia en funció de les partícules que hi ha en suspensió:
    • Aigua blavosa: amb manca de partícules en suspensió (pobra en nutrients).
    • Aigua verdosa: rica en fitoplàncton.
    • Aigua marronosa: rica en partícules en suspensió (sediments).
  •  Densitat: quantitat de massa per litre d’aigua (g/ml). La densitat de l’aigua és directament proporcional a la salinitat i la pressió, i inversament proporcional a la temperatura. La combinació de tots aquests factors ens porta a què hi hagi una estratificació de l’aigua de mar amb un augment de la densitat en funció de la fondària.
  • Temperatura: grau de calor de l’aigua (ºC). L’aigua té una elevada calor específica, la qual cosa li confereix una alta capacitat per emmagatzemar calor i actuar com a moderadora del clima. Durant la primavera i l’estiu, el mar emmagatzema calor degut a l’elevada radiació solar. En arribar la tardor i l’hivern, com que disminueix la radiació solar, el mar va alliberant la calor acumulada, temperant així la costa.
Característiques químiques de l’aigua


  • Salinitat: quantitat de sal dissolta a l’aigua (g/kg). La salinitat mitjana de l’aigua al Mediterrani és de 36g/Kg. Aquesta salinitat varia en funció de l’evaporació i dels aports d’aigua dolça, bé siguin dels rius o de la pluja. Pel que fa la navegació, cal tenir en compte com la salinitat condiciona la densitat de mars i oceans per on es navega i, per tant, la flotabilitat. Per exemple, si es carrega al màxim un vaixell al Mediterrani i després entra navegant al riu Ebre, tindrà problemes de flotabilitat i perill d’enfonsament.


Disc Plimsoll: Va pintat sota la línia de coberta, coincidint amb el centre de la línia de càrrega a l'estiu.  

Línia de càrrega: Indica els límits de la càrrega en diferents mars i en les diferents estacions de l'any. La càrrega del vaixell pot variar perquè la densitat de l'aigua no és sempre la mateixa: segons si és freda o càlida, dolça o salada; en cada cas es produirà una empenta diferent. Aquestes línies van gravades en ambdós costats del vaixell, en el centre de la seva eslora a proa del disc Plimsoll.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.