El vent

El vent es produeix quan hi ha canvis de pressió i temperatura entre masses d’aire. Quan més juntes estan les isòbares, més vent fa. Això és degut a que el gradient (diferència) de pressió és molt gran.

Així, hem de tenir en compte el següent:

• Als anticiclons, les isòbares es troben molt separades, el que indica que els vents són molt fluixos.

• A les depressions, les isòbares es troben molt juntes, el que indica vents molt forts.

  

Segons la direcció d’on bufa el vent, a Catalunya reben un nom genèric que va lligat a la rosa dels vents.

D’altra banda, hi ha altres vents més locals que es generen a la costa a causa del desigual escalfament de la terra i el mar, és el que anomenem brises. Les brises es donen durant tot l’any però són més acusades durant la primavera i l’estiu, quan es dona el fenomen de la marinada i el terral.

L’aparell destinat a mesurar la velocitat del vent és l’anemòmetre. El tipus més utilitzat és l’anemòmetre de cassoles o girouette i la unitat que es fa servir per mesurar la velocitat del vent és el nus. D’altra banda, la intensitat del vent es recull en l’Escala de Beaufort. 

Així, cal tenir en compte que la intensitat del vent ens permet tenir informació sobre l’estat de la mar i, per tant, de l’alçada de les onades. Aquesta informació es recull a l’Escala de Douglas. De fet, conèixer la força del vent i l’estat de la mar són fonamentals per poder realitzar una navegació segura.