La construcció i reparació d’embarcacions tradicionals a finals del
segle XVIII i durant el segle XIX, es feien a les drassanes. Aquestes es
situaven a les platges dels pobles costaners que havien de tenir
característiques adients que els permetessin bastir les embarcacions. Les
platges més adequades eren les més obertes i llargues, amb una bona pendent i
fondària suficient per poder-hi avarar els vaixells una vegada construïts.
Les drassanes
En aquella època, les instal·lacions d’una drassana
eren molt senzilles i pràcticament no tenien infraestructures estables, ni
bastiments que ajudessin en la construcció dels vaixells. L’espai ocupat es
dividia en dues zones, una en la qual es construïen els vaixells i l’altra on
s’emmagatzemava la fusta, generalment d’alzina, roure i pi. També hi havia
petites construccions de fusta, on s’emmagatzemaven les eines, que es podien
muntar i desmuntar a conveniència.
Hi havia també activitats auxiliars estretament lligades a la construcció d’embarcacions com ara la corderia, ferreteria, fusteria i pintura entre d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.