Tècniques de navegació tradicional

Abans que els vaixells incorporessin totes els aparells electrònics a bord, el patró d’una embarcació havia de conèixer les tècniques tradicionals que permetien posicionar-se, orientar-se, conèixer la fondària de la zona de navegació o la velocitat de la barca. Tot i que avui dia moltes d’aquestes dades les obtenim gràcies als instruments de navegació moderns com ara la sonda o el GPS, tot tripulant ha de tenir un bon coneixement de fer servir alguns d’aquests estris per si de cas falla la tecnologia de a bord.

La corredora

Serveix per calcular la velocitat que duu el vaixell. Consta d’un tros de fusta i una tira de plom que actua de pes i així evita que s’arrossegui per l’aigua. Aquest tros està lligat a un cordill de longitud variable i està enrotllat a un carret que gira al voltant d’un eix. Al cordill es fan marques equidistants de 1,83 m equivalents a una braça.

Càlcul de la velocitat ·        Es deixa caure la corredora per la popa de l’embarcació. ·        S’allibera el cordill perquè corri durant uns 15 segons. ·        Un cop transcorreguts es reté la corredora, evitant que el cordill s’alliberi més. ·        Es compten les marques que hi ha fins al tros de fusta. ·        Seguint la fórmula que es presenta a continuació, s’estableix la velocitat de l’embarcació. V=  X  =  braces  *   60seg  *  60 min   *    1milla             =    x nusos                               y       15s           1min         1h              1000 braces

 L'escandall

Serveix per a determinar la sonda o profunditat en un lloc determinat. És una peça cònica de plom que es col·loca a l’extrem d’una corda prima. Conèixer la sonda serveix per determinar la llargada de la cadena que aguanta l’àncora a l’hora de fondejar el vaixell. Aquesta ha de ser 3 vegades la sonda en un dia de bon temps i de 5 vegades en un dia de mal temps.

A part de la profunditat també permet conèixer la naturalesa del fons sobre el qual es troba una embarcació: s’unta la base de l’escandall amb sèu (greix animal) i es llença a l’aigua. Quan el plom toca el fons, si aquest és de sorra o de posidònia queden restes enganxades al sèu. Si no s’hi enganxa res, indica que el fons és de roca.

Obtenció de la fondària del port: ·        Untar la base de la sonda amb sèu. ·        Deixar caure la sonda a l’aigua. ·        Quan es noti que el cordill ja no està tens ni fa força cap al fons, recollir-lo. ·        Comptar les marques del cordill que han entrat a l’aigua. ·        Mirar si s’ha enganxat sediment a la sonda per saber el tipus de fons.